Violeta, creu-me que al Dr. Frikosal no li envejo res, només el 100mm VR, be i els flaixos. Home, potser també la manera en que escriu la seva prosa, incloent-hi la seva ironia fina. Quin goig la seva teologia per a ateus. La seva voluntat de ferro, es clar. És brillant en els seus estudis de tècnica fotogràfica. Genial fent invents d'electrònica i programant . Quines fotos deu meu!.
Violeta, creu-me, potser si que l'envejo, però només una mica. De fet jo diria que mes aviat l'admiro.
Que bonito, que envidia!!!!!. Me encantaría poder ver ese espectáculo pero vivir en la ciudad es lo que tiene. Aquí disfrutamos poco de los pájaros. En casa hemos puesto una latita con alpiste y por las mañanas vienen los gorriones a comer. No te imaginas la alegría que me da verlos.
El tema nius es delicat de fotografiar perque els pares poden interpretar que la presència humana es un perill per els polls i deixen d'alimentarlos. Abans en deïem "avorrir" el niu. Sempre m'ha cridat l'atenció el color groc estrident dels becs de les aus joves ; es fàcil adivinar la seva funció. Les fotos plenes de moviment i estètica i molt ben aconseguides. Enhorabona
Jordi, aquest niu estava a l'entrada d'un restaurant!!! sembla ser que cada any tornen aquesta parella. Segurament es per això que van actuar amb tota naturalitat mentre els feia les fotos.
A veure, Tree, que el Bufaforat no em contesta. La foto del teu niu no està feta al mateix lloc on està feta la foto del post del bufaforat que es diu "La beguda oficial del passat congrés"? La mateixa fusta, el mateix tros de paret pintada amb estuc blanc, i el mateix cable blanc...?
Dolça violeta, no li facis cas a aquest penques de'n Bufaforat. Es un merdaseca. Estic segur que em va seguir fins a Castell de l'Areny per copiarme la foto. No seria el primer cop que ho fa. Amb gent així per la xarxa no anem enlloc.
Mr. Firglebinkle me pidió que le cuide la casa hasta que regrese. Me dio un manojo de llaves y me advirtió: nunca utilices la llave dorada, nunca abras la puerta trasera. Cuando volvió, le devolví las llaves intactas.
I'm just a chemical reaction in a planet that orbits one of the 200,000,000,000,000,000 visible universe's Stars.
I've already met the ultimate reason of my existence, I've passed my genes.
Luckily I still have many other irrelevant quests that I like to pursue
No roads lead to Rome
Want to practice some english? get it from amazon!
11 comments:
Eiiii, que no li has d´envejar res al frikosal, eh? Fas unes fotos precioses, creu-me. M´encanten les del niu.
Petons.
Violeta, creu-me que al Dr. Frikosal no li envejo res, només el 100mm VR, be i els flaixos. Home, potser també la manera en que escriu la seva prosa, incloent-hi la seva ironia fina. Quin goig la seva teologia per a ateus. La seva voluntat de ferro, es clar. És brillant en els seus estudis de tècnica fotogràfica. Genial fent invents d'electrònica i programant . Quines fotos deu meu!.
Violeta, creu-me, potser si que l'envejo, però només una mica. De fet jo diria que mes aviat l'admiro.
Que bonito, que envidia!!!!!. Me encantaría poder ver ese espectáculo pero vivir en la ciudad es lo que tiene. Aquí disfrutamos poco de los pájaros. En casa hemos puesto una latita con alpiste y por las mañanas vienen los gorriones a comer. No te imaginas la alegría que me da verlos.
El tema nius es delicat de fotografiar perque els pares poden interpretar que la presència humana es un perill per els polls i deixen d'alimentarlos. Abans en deïem "avorrir" el niu.
Sempre m'ha cridat l'atenció el color groc estrident dels becs de les aus joves ; es fàcil adivinar la seva funció. Les fotos plenes de moviment i estètica i molt ben aconseguides. Enhorabona
Jordi, aquest niu estava a l'entrada d'un restaurant!!! sembla ser que cada any tornen aquesta parella. Segurament es per això que van actuar amb tota naturalitat mentre els feia les fotos.
A veure, Tree, que el Bufaforat no em contesta. La foto del teu niu no està feta al mateix lloc on està feta la foto del post del bufaforat que es diu "La beguda oficial del passat congrés"? La mateixa fusta, el mateix tros de paret pintada amb estuc blanc, i el mateix cable blanc...?
Dolça violeta, no li facis cas a aquest penques de'n Bufaforat. Es un merdaseca. Estic segur que em va seguir fins a Castell de l'Areny per copiarme la foto. No seria el primer cop que ho fa. Amb gent així per la xarxa no anem enlloc.
Petons.
Cuento breve:
Mr. Firglebinkle me pidió que le cuide la casa hasta que regrese. Me dio un manojo de llaves y me advirtió: nunca utilices la llave dorada, nunca abras la puerta trasera. Cuando volvió, le devolví las llaves intactas.
Pablo, no entiendo tu comentario aunque me encanta. Siempre he sentido atracción por las historias que parecen encerrar una clave.
Gracias por tu visita.
Aquesta és boníssima
Post a Comment